Rebre una herència i partir entre diversos germans i fins i tot de vegades néts o nebots, pot ser un gran maldecap per als hereus, molt més quan una de les parts es posa en contra.
Al dol per la pèrdua se suma tota la paperassa, els tràmits, la burocràcia i la feina per poder vendre i repartir l'herència, i no sempre s'aconsegueix un acord entre tots els partícips a la primera. En cas de bloqueig per part d'algun hereu, aquest serà requerit per anar al notari en un termini de 30 dies i si no hi ha contestació, es considerarà acceptada l'herència.
Es tracta d'una figura coneguda com a 'interpel·latio in iure', que pot posar en marxa qualsevol interessat en l'herència després de la modificació de l'article 1005 del Codi civil que va introduir la Llei 15/2015 de Jurisdicció Voluntària.
Un cop acceptada l'herència es pot donar el cas que algun es negui a partir-la o que obstaculitzi el repartiment dels béns en no comparèixer. 'Si el difunt no va atorgar testament i la majoria dels cohereus tenen voluntat de partir, podran acudir al jutjat oa una notaria perquè es designi un comptador partidor datiu. El notari durà a terme la partició de l'herència perquè sigui finalment aprovada pel lletrat de l'administració de justícia o el notari”, segons les declaracions que Salvador Salcedo, soci d'Àtic Jurídic, ha publicat a idealista
Es tracta d'una altra novetat interessant introduïda a la Llei 15/2015 de Jurisdicció Voluntària. Aquesta novetat va suposar la modificació de l'article 1057 del Codi civil, amb l'objectiu d'acabar amb l'actitud obstruccionista d'algun hereu en perjudici dels restants cohereus. I és que Salcedo recorda que una vegada realitzada la partició pel comptador partidor datiu, si no és confirmada per tots els hereus, podrà ser aprovada si no n'hi ha pel jutjat o el mateix notari.
El soci d'Àtic Jurídic assenyala que qualsevol hereu podrà instar al jutjat la divisió de l'herència si no compta amb el vistiplau de la resta d'hereus per fer la partició dels béns hereditaris del difunt. Això sí, sempre que la partició no la faci un comptador-partidor designat pel mateix testador.
Per dur a terme aquesta possibilitat, cal que a la sol·licitud s'acompanyi el certificat de defunció del difunt i l'acreditació de la condició d'hereu o legatari per part del sol·licitant mateix.
El procediment per a la divisió de l'herència està regulat als articles 782 i següents de la Llei 1/2000 d'Enjudiciament Civil. I consta de diverses fases: formació de l'inventari, nomenament del comptador partidor, pràctica de les operacions divisòries, etc.
En tot cas, és un procediment que pot resultar llarg i costós, per la qual cosa és aconsellable que els hereus intentin apropar postures per assolir, com més aviat millor i en la mesura del possible, un acord.